Comunicat davant el 3r Grau d'en Franki [Països Catalans, 13/06/2008]

Des de Maulets, el Jovent Independentista i Revolucionari, i davant de la concessió de tercer grau penitenciari al pres polític Francesc Argemí, Franki, volem expressar:

- Que una mesura de "gràcia" com l'adoptada des d'Institucions Penitenciàries sobre el mode de compliment de la pena- havent de viure en un pis vigilat i dormint tres dies a la setmana al centre penitenciari- no suposa en cap cas la fi de la condemna injusta a Franki i per tant aquest segueix sent un pres de l'estat. Així, donem suport a totes les accions que des de l'entorn de Franki puguen fer-se, incloent el recurs a instàncies europees.

- Que seguirem amb els actes i la campanya de suport al represaliat, denunciant la seua situació i l'existència de judicis polítics a l'Estat espanyol, així com donant suport a tots els casos de repressió que venim patint, a Alacant, Gandia, Barcelona, Girona i tot arreu del país.

La repressió no ens aturarà! Franki absolució!

Canvi al règim penitenciari d’en Franki

El Franki, Francesc Argemí, ha sortit en llibertat aquest matí de la presó Can Brians 2, després que li hagin concedit el tercer grau en règim obert.
Es tracta d’una llibertat parcial i vigilada, ja que haurà de dormir algunes nits a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona). La seva advocadessa Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó i però el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina. A hores d’ara es troba llibertat, però encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri. El Franki ha agraït públicament la lluita de totes les persones i col.lectius que han fet possible aquest alliberament. E Franki va ser detingut i empresonat fa un mes i mig, quan el Tribunal Suprem espanyol va denegar el recurs presentat el 2005. L’empresonament obeïa a una condemna per uns fets de l’any 2002, quan en una cercavila algú va intentar despenjar una bandera espanyola i una de la UE de la casa de la vila de Terrassa. Les mobilitzacions per la seva llibertat, esdevingudes un clam contra la repressió i contra els símbols del poder (contra la bandera espanyola, l’element sagrat que va motivar la seva condemna a mans d’un ex-fiscal militar) han superat totes les espectatives i s’han covertit en les més nombroses i eficaces dels darrers anys. Les accions mediàtiques continuades han posat a la palestra la greu injustícia i les motivacions polítiques espanyolistes d’aquest empresonament. Un fet que ni la premsa del règim ha pogut ocultar com voldria.

Crònica de la concentració en solidaritat amb en Franki a Alacant

El passat divendres 6 de juny, una setantena de persones es van concentrar a Alacant per exigir la llibertat del company Francesc Argemí, Franki de Terrassa. La convocatòria, sorgida de diferents organitzacions i individus de la ciutat, es desenvolupà en un ambient combatiu i reivindicatiu, destacant els crits que demanaven la llibertat per a Franki i pels presos polítics, i en contra de la “democràcia” que empresona militants polítics i lluitadores. “Franki de Terrassa, et volem a casa”, “Franki al carrer, amnistia i llibertat”, “democràcia on?, terrorista qui?”, o “la justícia espanyola a qui lluita l'empresona” foren alguns dels crits més repetits”.

La Plaça de Sant Cristòfol es plenà de pancartes; A més de la realitzada per l'assemblea convocant: “Franki llibertat, 2 anys i 7 mesos de presó per ultratge a la bandera”, diferents col·lectius aportaren la seua visió sobre la repressió policial i política. La Plataforma Antifeixista d'Alacant signava “Contra la criminalització de les idees, llibertat Franki i antifeixistes”, en referència a les detencions produïdes en Madrid 6 dies abans; el PCPE i els CJC indicaven que “Capitalisme és repressió i, finalment, l'Esquerra Independentista de la ciutat (Endavant, Maulets i Sepc) signaven una pancarta en la que al·ludien a que “Cap repressió ens aturarà, Franki de Terrassa llibertat”.

La concentració finalitzà amb la projecció d'una entrevista al Franki i un breu vídeo sobre el cas, així com diversos vídeos de les accions de suport realitzades des de l'empresonament del Franki. Com és habitual en Alacant, quan les participants es disposaren a marxar de la plaça, la Policia Nacional, present amb 7 agents uniformats, com a mínim 2 de paisà, a més de 2 agents de la Policia Local, procedí a identificar “rutinàriament i seguint ordres de Subdelegació del Govern” a algunes de les persones que havien assistit a la concentració.

Concentració a Alacant: Franki Llibertat!

Empresonat 2 anys i 7 mesos per ultratge a la bandera espanyola
Contra la repressió, per la llibertat d'expressió

Divendres 6 de juny
21:00 h
Plaça de Sant Cristòfol – Alacant

Manifest signat per la Plataforma Antifeixista d'Alacant, PCPE, CJC,
Maulets, Sepc, Associació d'Amistat amb Cuba Miguel Hernández, CGT, Ciento
Volando i Endavant:

El dilluns 28 d'abril a primera hora del matí, quan en Francesc sortia de casa en direcció cap a la feina, una patrulla de Mossos van detenir-lo.
Des d'aleshores, el nostre company està empresonat a Can Brians. Ningú havia avisat a la seva advocada ni al mateix implicat, en Franki. Recordem que en el judici es van vulnerar drets fonamentals ja que cap dels policies el podia situar al lloc dels fets.

L'han posat a la presó sota l'acusació d'esgarrar una bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament de Terrassa una tarda de juliol mentre es feia una cercavila pública i festiva per demanar la retirada dels símbols espanyols i europeus.

Tenim clar que hi ha responsables que en Franki avui no estigui entre nosaltres:

- L'Ajuntament de Terrassa perquè va interposar la denúncia.
- El titular del jutjat penal núm 2, l'any 2003 Enrique Rovira del Canto,
que va dictar la sentència i l'actual titular, Maria del Prado Garcia Bernalte, que l'ha executat.
- El govern tripartit de la generalitat que ha permès que un jove sigui empresonat per aquests fets.
- Les lleis espanyoles, que després de 30 anys del final teòric de la dictadura, encara mantenen vigents suposats delictes com l'ultratge als
símbols espanyols.

Aquesta és la veritable cara del PSOE i dels seus aliats, aquesta és la cara del PSC i els seus còmplices Iniciativa i Esquerra Republicana.
Perquè cal recordar que aquest no és un fet aïllat sinó que altres tribunals espanyols han impulsat diferents sentències amb resultat de multes i embargaments als acusats de cremar fotos del Borbó fa molt pocs mesos.

Nosaltres sabem que la justícia és selectiva i que en aquest cas, com en d'altres, s'està jutjant a un jove políticament actiu i compromès amb les diverses lluites que qüestionen l'ordre establert per tal d'aconseguir un món més just i més lliure, defensant valors com la llibertat d'expressió, que s'han vulnerat amb el seu empresonament.

"...fins que els lleons no tinguin els seus propis historiador@s, les històries de caceres seguiran glorificant el caçador."

Maulets de Novelda ens sumem a la manifestació de demà dissabte a Novelda

Des de l'assemblea de maulets de Novelda ens sumem a la convocatòria unitària del pròxim dissabte 31 de maig. Demanem al poble de Novelda que s'animen a anar a la replaceta de San Roc, des d'on eixirà la manifestació, per tal de donar suport als comanys del sector del marbre acomiadats dels seus llocs de treball. Seguidament vos mostrem el manifest al qual, des de maulets, em demanat adherir-nos:

Manifest:

DAVANT EL 31 DE MAIG A NOVELDA

Les organitzacions, col·lectius, sindicats i persones sotasignats es solidaritzen amb els treballadors i treballadores del sector del marbre a Novelda i comarca que esta patint de manera directa les agressions del capital especulatiu i les crisis estructurals d'aquest sistema de mercat sense control.


QUI SÓN ELS RESPONSABLES?

La diferència d'aquesta crisi amb les crisis anteriors radica fonamentalment en que en aquesta intervé de manera directa el capital especulatiu, representat per les empreses Impala Capital Partners(espanyola) i Charterhouse Capital Partners ( un dels majors fons d’inversions europeus), imposant les seues regles de joc. Ens trobem davant d'un clar exemple d'aplicació de polítiques neoliberals, emparades a hores d'ara per tots els governs europeus, inclosos el de l'Estat espanyol i la Generalitat Valenciana, que causen el patiment de milers i milers de persones arreu del món.
Cal per tant prendre consciència de qui són els veritables culpables d'aquesta situació. No val dir que açó és un problema de tots, NO, els responsables són les transnacionals, la banca i el capital especulatiu, que volen guanys sense importar-les per a res les persones i els seus patiments, i també els grups polítics i sindicats que defenen i apliquen les mesures econòmiques, polítiques i socials per a que aquesta gentola siga acumulant beneficis d'escàndol. Ells no van a solucionar cap problema perquè ells són els que l 'han generat.


UNITAT I SOLIDARITAT



És el moment de la solidaritat i de la unitat d'acció. Cal deixar a un costat les diferències i els frecs entre companys i companyes. Tots saben quina es l'estratègia de l'empresari, DIVIDEIX I GUANYARÀS i eixa ha estat la seua tàctica a les nostres fàbriques i factories durant molts anys. Però ara estem patint un situació molt greu. De la nostra solidaritat i de la nostra consciència, de que tots i totes som TREBALLADORS/RES i estem subjectes a les mateixes imposicions de la patronal, depèn la possibilitat d'eixir amb èxit d'aquesta INJUSTICIA. Cal tenir en compte que, si no fem res, darrere d'ells i elles anem nosaltres. La solidaritat és una eina fonamental per anar endavant. Només contem amb la capacitat de resposta dels i les treballadores, de la ciutadania en general. El dia 31 de maig ha de ser un dia d'inflexió.


ORGANITZACIÓ I LLUITA

Però no podem conformar-nos amb uns acomiadaments ( despidos) “dignes” perquè això serà 'pa per hui i fam pel demà'. Cal atacar el mal a la seua arrel, passant de la mera resistència a una acció decidida contra les polítiques neoliberals, plantejant polítiques alternatives que afavoresquen realment la gent treballadora. Per a fer això cal constituir un front d'esquerres anti-neoliberal que lluite de manera conscient, “colze amb colze” amb els treballadors afectats, contra els tancaments, i que defense polítiques capaces de solucionar de una vegada els problemes, polítiques a favor dels drets del conjunt de la gent treballadora, de la gent aturada, de les dones i joves que pateixen de manera directa o indirecta els colps brutals del neoliberalisme.
Cal posar a debat i plantejar-se, democràticament i de forma assembleària, diferents formes de lluita. Des de la exigència d'una readmissió dels treballadors mitjançant una vaga general, fins al control obrer de les factories afectades. Eixes han segut, al llarg de l'historia, eines que ens han permès arribar a les quotes de llibertat i qualitat de vida que gaudim ara i que, una vegada més, es fan necessàries per aturar aquest despropòsit.

DAVANT LA CRISI, LLUITA DE CLASSES!!!
Organitzacions:
CAT-València, CTPV, Espai Alternatiu, EUPV, PCPV, COS, Maulets ...