Els Països Catalans decidim independència!

En els mesos d’abril i maig la campanya 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència torna a eixir al carrer amb la convocatòria d’una jornada de lluita pel 25 d’Abril i amb mobilitzacions arreu del país. Ha passat un any des de la nostra presentació simbòlica a l’Aplec d’Almansa, però avui continuen existint motius per continuar articulant aquest moviment de resistència als Països Catalans.

Els Estats Espanyol i Francés continuen negant l’existència del nostre poble i censurant la seua unificació. Continuen demostrant-nos el seu tarannà antidemocràtic i la impossibilitat d’aconseguir els nostres objectius mitjançant l’acatament i participació en la seua legalitat. L’aliança infrangible entre els seus paladins conservadors i socialdemòcrates en aquest aspecte, i l’enèssim fracàs dels sectors nacionals possibilistes de “catalanitzar” o “reformar” aquests estats, palesen que l’única exida per garantir la supervivència del nostre poble és la construcció nacional.

Tanmateix, Espanya i França no són sinó els marcs institucionals dels quals es dota el capitalisme per mantenir el seu domini en àmbits geogràfics concrets. Un domini que es veu reforçat per la seua participació en la Unió Europea, un organisme capitalista supraestatal que té com a objectiu la integració dels mercats i la reestructuració econòmica en el context de globalització. Un context que ens aboca a una cada vegada major precarietat i indefensió de la classe treballadora (especialment entre les dones, els i les joves, i els i les immigrants); a una major desindustrialització –i per tant dependència exterior- front l’avanç de l’economia de serveis –amb pitjors condicions laborals-; a una privatització creixent –ben vius són els exemples del transport públic, la sanitat, l’educació,... . Per fer-ho possible, albirant un context de crisi econòmica, el capitalisme utilitza els estats per produir un progressiu retall de drets polítics, socials i sindicals, que s’ha d’adobar amb una cada vegada major alienació de la població mitjançant l’excitació de la por. Hàbilment desvien la por de la població respecte a l’empitjorament de les condicions de vida, endinyant-nos mediàticament el verí de la “inseguretat ciutadana”, la immigració, el “terrorisme”,... Tenen dos objectius per un costat que els i les treballadores demanen més i més policia i accepten (i demanen!) més retalls en les seues llibertats; i per altre costat fomentar la divisió i l’enfrontament al si de la classe treballadora –amb les i els companys nouvinguts com a cap de turc. És en eixe sentit que cal entendre la cada vegada major permissivitat de França i Espanya cap al feixisme i la intensificació de la repressió cap als moviments populars.

Davant aquest panorama, els i les revolucionàries dels Països Catalans hem d’organitzar-nos per lluitar, per plantejar amb garanties aquesta batalla ideològica. Hem d’augmentar la nostra presència entre els i les joves, entre els i les immigrants, entre les dones, entre els i les treballadores, entre els veïns i veïnes dels nostres barris i municipis. És allí des d’on podem contruir la Unitat Popular i aconseguir que totes les lluites i aspiracions populars confluisquen i tinguen continuitat més enllà del temps concret en que es desenvolupen.

Per impulsar aquest projecte ens cal un moviment. L’Esquerra Independentista, amb la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, ha solidificat el camí de la unitat d’acció i avança cap a una major coordinació política. Aquest és un factor indispensable per construir el Moviment Català d’Alliberament Nacional.

La campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” ha aconseguit mobilitzar al llarg d’un any milers de persones arreu dels Països Catalans per demostrar que no estem vençuts, que som un poble viu i combatiu. Ara que s’acompleixen 70 anys de l’arribada dels feixistes al sud de l’Albera, fem una crida al conjunt de les classes populars per tornar a demostrar la seua voluntat insubmissa participant activament en la jornada de lluita del 25 d’Abril contra la simbologia espanyola i francesa i en la resta de mobilitzacions programades.

Els Països Catalans tenim dret a decidir, i l’únic futur possible passa per decidir independència! decidir socialisme!.

Campanya 300 anys d’ocupació 300 anys de resistència

Països Catalans Abril de 2008